LYRICS
Lletra opening 1
T'estimat,
i sempre t'esperat,
i sé que són els moments que sempre
he somiat.
Que passarà,
quan tot el món canviarà.
Em d'esperar,
la nostra veu s'escoltarà.
Miro dins del màgic miratge,
et busco i se que m'estàs esperant.
Miro, però no puc aturar-me,
i veig la ciutat que es comença a tenyir.
I tu, que goses fugir amb el vent.
I jo, trontollo i no se si mai tornaràs.
Per fi, al veure't per un moment,
el cos es parteix
i se que dins els meus somnis sempre viuràs.
Lletra Ending 1
Mirant al passat,
d'aquelles terres que senten.
Busco aquells records que van creixent,
des de aquí van sorgint, fins a l'infinit.
Recordo un passat llunya i misteriós,
imatges que es mostren a la foscor.
Tot mar que va sentir dins del cor,
la vida neix a dins d'un món,
que se que encara batega.
Una colossal muntanya veig davant,
d'esprenent un alè ben blanc.
No deixa que surti al sol
i ens pren tot el que tenim.
En aquesta terra dins del teu plor contemplem,
tu y jo podrem observar.
El món s'acabarà.
Segueixo pregant,
per que algun dia ens puguem,
trobar a traves de l'espai,
on el temps no es final, allà t'esperaré.
Lletra opening 2
Ja, el tinc davant,
ja puc tocar-lo,
espera, que el somni vindrà fins aquí.
Per fi sabré,
que és sols un sentiment,
que em mostra
que és ell que m'ha fet ferma.
Dins d'aquest bosc les ombres
em tanquen la sortida
m'adono que la fortalesa es.... la meva debilitat.
Sento que el vent resplendeix
i hem d'actuar volant cap al cel que m'envolta
que sempre he admirat,
segueixo buscant
on les profunditats són per fi les tenebres
que trobaran la llum,
perquè segueixo creient, segueixo creient
Lletra Ending 2
La llum que baixa i es mostra a través
d'una esquerda d'un núvol espès.
I es fa poc a poc la mirada al passat
que algun dia va ser castigat.
Sempre he viscut pensant que era el millor.
Jo sóc tan fràgil i em persegueix
el dolor,
creia que, jo no tenia res, ni ningú amb
qui pogués seguir.
On hi ha l'amor junts veurem
com els sentiments viuran, no moriran.
Els agafo els vaig fent i els intento envoltar
portant de cap un cel nou.
Visc esperant somiant,
que un dia l'univers, esclati entre flames.
No estaràs sol, no busquis més
un bosc infinit,
abraça el vent, ell et dura cap a un nou
món.